Comparsa Almogàvers
- Año de fundación
- 1996
- Año del primer desfile
- 1997
- Socios de cuota
- 27
Escuadras y cabos de escuadras
- Roger de Flor: José García López
- Ramón Muntaner: José Vicente Pintor Moreno
- Teresa d´Entença: Valle García López
Escudo y símbolos
El nostre estendard representa l’ensenya que va dur a aquestes terres Jaume I, rei català que després seria el 1er rei del Regne de Valencia.
L’escut que te al centre representa un almogàver , copiat d’un socarrat del nostre poble Patrena.
Els colors d’aquest escut, blau i gris plata, son els distintius dels almogàvers.
El nostre estendard es el fruit del treball de membres de la comparsa, realitzat amb tota l’estima per les mans de dos de les nostres almogàvers, donada la mancança econòmica patida al passat.
Aquest estendard ens ha acompanyat ja en moltes festes, balls, desfilades i fins i tot algun casament, ja que es el nostre símbol d’unió i esperem que sigua així per molts anys.
Traje oficial
La moda es convertix quasi en una religió per a moltes persones, que basen en l’aspecte la seva opinió quant a qualsevol desconegut. Sabem la importància que avui en día té la ‘primera impressió’ en qualsevol ambit de la nostra vida.
En alguna ocasió eixa primera impressió inclús ha proporcionat un lloc de treball. Pero també es llarga la llista de circumstàncies en que l’equívoc en eixe primer moment ha cambiat el rumb de la història.
¿Va beneficiar en algún moment als Almogàvers el seu
aspecte? ¿Oferien una impressió equivocada? ¿Transmitien els Almogàvers un carácter determinat a través de la seua semblança?
Vos covidem a descobrir cadascú dels elements que configuraven l’estil Almogàver per tal que pugau donar la vostra pròpia resposta a aquestes preguntes.
Conta el cronista Bernat Desclot d’una ocasió en que uns cavallers francesos feren presoner un almogàver. I que decidiren dur-lo a la presència del príncep Carles de Salern, qui només veure-lo ronyós i ennegrit per el sol, amb la barba i els cabells crescuts, i aquella escassa vestimenta, li preguntà tot admirat quin home era. I, aquell li va respondre que era un almogàver de les gents del rei d’Aragó. Llavors el príncep comenta: «Jo no sé quina bondat hi ha en vosaltres ni quina feresa, que molt em sembleu míseres gents i pobres i salvatges, si tots sóu iguals.» (Desclot cap. CIII).
Malgrat les seves virtuts guerreres, aquesta era la realitat de la seua aparença. Per a qualsevol que no els vera combatre, els Almogàvers donaven una sensació miserable i poc temible. «El color bru» segons comenta Ferran Soldevila «que les solellades ardents dels països on lluitaven (fronteres d’Espanya, Àfrica, Sicília, Calàbria) feien negrós; el tipus ibèric, que fàcilment dóna la impressió de poquesa; la magror a què el seu règim alimentici devia condemnar-los; els cabells negres i llargs, les cares mal afaitades, la semi-nuditat, l’armament mateix, devien contribuir al deplorable efecte inicial. » (Soldevila, Ferran. Els Almogàvers.)
Per el que sabem dels Almogàvers, eren gents de gran rudessa i rapacitat que habitaben llocs agrests i muntanyosos.
Tant el seu carácter com l’estil de vida es manifestaven en les seves ronyoses vestidures. Quatre peçes configuraven la seua indumentària bàsica que, segons el cronistes, no devia tenir res d’uniforme. En primer lloc la gonella o túnica curta lligada amb corda. En les cames, antipares o calçons (polaines o calçes) de cuir. Les calçes de cuir eren una peça de roba molt resistent al continuat roçament a les cames d’espins, pedres i matolls de les muntanyes. Als peus els Almogàvers duien les avarques; calçat de cuir, típicament pirenaic que, agafant els dits i part del peu, es lligava amb corretges o cordils. Per a cobrirse el cap de vegades utilitzaven capells de cuir trepats i filferros entrellaçats.
Aquesta indumentària es completava amb una corretja i un sarró, dins el qual portaven els proveïments.
Per tal de moure’s amb agilitat i rapidessa els Almogàvers van prescindir de les armes defensives convencionals del moment (cotes de malla, escuds, coraçes…). I de la mateixa manera no podíen permetre que les seves armes ofensives foren un obstàcul en la lluita, raó per la qual utlilitzaven armament lleuger i fácil de manejar: el coltell (ganivet gran i ben afil·lat) que penjava de la corretja, una llança curta i dos o tres darts.
Sencills, práctics i poc preocupats pel seu aspecte, els Almogàvers sorprenien a tot aquell que haguera sentit del seu valor com a guerrers. Probablement aquest factor actuara en el seu favor o pot ser no. ¿I vosaltres qué penseu?
Historia de la comparsa
Tot va començar per l’any 1995 quan un grup d’amics van decidir prendre part activa en les festes de moros i cristians d’esta, la nostra estimada Vila de Paterna. Gent jove amb ganes de divertir-se, passar-ho bé però al mateix temps amb una gran il·lusió per treballar i esforçar-se en aporta idees que feren que la nostra festa fora, abans que res, una festa alegre de tots i per a tots.
A L’agost de 1.996 es va fer la primera desfilada «informal» darrere d’una pancarta que anunciava la nostra arribada a les festes.
Allà pel setembre de 1.996, el dia 30 concretament, es va celebrar la primera reunió de la Comissió orgnitzadora per a la fundació de la Comparsa. Estava formada per Susana de la Fuente, Jesús Peris, Joan Vicent Díez, Julio V. Benlloch i Mª Carmen Martínez.
Eixe mateix any es va dur a terme l’elaboració dels estatuts de la Comparsa. També es va procedir a la Integració de la Comparsa Almogàvers en la Federció d’Intercomparses de Paterna, sent el primer President de la Comparsa Quique García López a l’octubre de 1.996.
A l’any 1997 es va celebrar la primera desfilada en la Nit Cristiana amb la nostra aportació coreogràfica: «La dispersió».
1.999 va ser l’any de la primera Capitania Cristiana de la Comparsa Almogàvers, sent Presidenta de la comparsa i vicepresidenta de la Federación d’Intercomparses Nuria Campos Moragón i Banderer Ricardo Garcia López. Va ser la primera vegada en la història de les festes de Paterna en què una dona és capitana dels cristians.
L’Entrega de Paterna al Rei En Jaume I se celebra per primera vegada en valencià, gràcies a les reivindicacions dels almogàvers.
Donada la joventut de la comparsa, i davant del desconeixement en alguns dels aspectes que caracteritzaven els actes corresponents a la Capitania, la nostra Capitana Cristiana va desfilar integrada en el seu filà amb absoluta normalitat precedit del Banderer com en qualsevol altra desfilada.
Enguany va ser l’únic any en què el vot a les desfilades de festes va ser per mitjà de vot popular, fet el qual va propiciar que la nostra comparsa guanyara dos premis, donant-nos a entendre que la nostra «peculiar» manera de desfilar va calar fondo en el poble de Paterna.
Durant tota la història de la comparsa, aquesta s’ha caracteritzat per la participació, la il·lusió i el compromís amb la festa dels Almogàvers, sempre des del màxim compromís i respecte amb la seua pròpia idiosincràsia i senyals d’identitat.
No molts anys més tard, l’any 2.004, la nostra comparsa Almogávers va tindre l’Honor, novament, d’ostentar la Capitania del ban Cristià, esta vegada sent Capità del Ban Cristià Juan Carlos Carrillo Balboa, i de nou Ricardo García López com a Banderer.
Himno o marcha oficial
Junta directiva
- Presidente: Joan Vicent Diez Lleonart
- Secretario: Víctor de la Fuente Martínez de Albéniz
- Vocales Intercomparsas: Andrés Pons Muñoz
Contacto
Dirección: C/ Maestro Soler, 25
Teléfono: 637830026 Joan Vicent / 619473386 Víctor